dijous, 14 de maig del 2009

UNA FLOR


La teva essència

m’impregna l’ànima.


Els teus colors

em fan brillar els ulls.


La teva olor

m’alegra el cor.


Contemplo

la teva bellesa

immensa

i alhora efímera.


I en aquest instant

me’n adono

que la vida

és així d’efímera.


I és per això que

m’impregno

et miro

t’oloro....


Per tal de gaudir

al màxim

de tots aquets dons.



3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És un jascint, oi? Una bonica flor i un preciós poema molt ben lligat amb ella.

Bona nit, maca.

Anna ha dit...

Si carme, és un jascint. Gràcies, bon diumenge i un petonet.

Cèlia ha dit...

Tens molta raó, la vida, com la flor és molt maca i efímera, per això cal impregnar-se de cada instant...